 |
| Frédérick Leboyer |
Xantala, aquesta bella dona asseguda amb el seu bebè sobre les seves cuixes paral.lítiques, la que va ser acollida en trobar-la al carrer sola amb els seus dos fills a Calcuta, la que surt somrient al llibre, com a la seva vida...va ser la inspiració de Leboyer per difondre aquest massatge provinent del Sud de la Índia. Aquest massatge, que jo trobo que més que una tècnica és una poesia damunt la pell...
Oli de mostassa calentet... una mirada que demana permís al bebè per començar.. un silenci que dona melodia a l'escena.. una carícia que pressiona la fibra interna per donar compta al bebè que està contingut per una amorosa mare..
Que Bo va ser també que poguessin percebre la diferència de pressió quan era el pare qui els feia el massatge..
Els mamífers llepen a les seves cries en néixer.. és el primer massatge que reben, i els és necessari per a sobreviure.
Dins el ventre, el bebè ha estat pressionat càlidament i de continuu. Sense comptar amb els sons i els sorolls, el nen era bressolat constantment pel batec de sa mare, la passejada de sa mare, els moviments peristàltics de sa mare..Després, un dia..unes fortes contraccions com onades tempestuoses, el van aclaparar fins deixar-se anar per elles cap a fora. Aquest era un massatge colpidor, el de la porta a la "Vida allà", a fora..Després, en aquest "a fora".. el bebè deixa d'estar contingut.. està en mig de la immensitat més buida de l'aire, a mercè de la força de la gravetat. Mou els seus braços buscant el límit del Ventre, i si la mare no el conté sobre el seu pit, no troba rés... El vuit.Hi ha països que el primer que fan en un naixement, és un massatge al bebè, un massatge de benvinguda... un bany de carícies que els indica on comença i on acaba el seu cos (ells no en tenen noció..).Que els indica que també estan segurs aquí fora, continguts. Per a mi, aquesta és una gran paraula..: Continguts.
I després, cada vegada que s'adormin, serà com morir un moment, i en despertar.. pot ser que xisclin. Creieu que és per res?. No es troben a casa seva, al ventre càlid. S'acaben de despertar en el desert més inert, fred, però desert, si es que no és el pit de sa mare..
Com diu Frédérick, "En els infants, la pell és molt important. És el primer sentit. El que ho copsa tot. Per això als més petitons se'ls inflama de seguida.. S'ha de vigilar la pell, nodrir-la. Amb amor, no pas amb cremes.."
Per alguna cosa tenim introduït en el nostre "argot" les frases..:
"Tenir tacte".... Fer-ho "Amb molt de tacte"...
Aprenem la tècnica sí.. la tècnica del massatge Xantala. Com les mans una darrera l'altre, com onades, no deixen un minut la seva pell sense contacte amb la nostra... aprenem com acabarem amb el padmàsana.. amb el lotus..amb el bany relaxant. Sí!, aprenem!, aprenem la coreografia del massatge, com es fa quan aprenem el taichí, però aprenem-la per després "oblidar-la" per deixar-nos impregnar de l'essència, per acabar fent de la tècnica un art, per acabar descobrint l'equilibri de la polaritat que ens pot semblar existent entre força i fermesa del nostre tacte amb la relaxació del nadó, amb la suavitat que els transmetem... Aprenem la tècnica per deixar-nos anar en l'Estar allà, més que en el fer.. Estar amb el bebè, mirar-lo, demanar-li permís per començar, per tocar-lo.. per estar units amb ella en aquells moments que duri, per permetre-li que ens digui que no li ve de gust, que prefereix menjar en aquell moment.. per connectar amb ella, per estar en comunicació profunda.
I recordem, com diu Leboyer i molts d'altres..
"Si els privem de portar-los a coll, de gronxar-los, acariciar-los, agafar-los...tocar-los
el nen, encara que estigui fart de llet, es morirà de gana.."
-Ester-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada