EL QUE PODRÍEM HABER FET...EL QUE ENCARA ESTEM A TEMPS...

Una reflexió de fa uns moments, compartida amb un amic, a rel de la mort de dos persones molt properes aquesta setmana, em fa tornar a pensar en el que Bronnie Ware escriu en el seu llibre: "THE TOP FIVE REGRETS OF THE DYING". Esperem a estar al llindar de la mort per expressar uns laments, que haurien pogut ésser projectes en els que treballar per a convertir-se en realitat, o al menys, morir en el saber d'haber-ho intentat.
És molt senzill, el que els moribunds li deien en els moments previs a la seva mort, era:

1/ "Tant de bo hagués tingut el coratge de viure una vida fidel a mi mateix, no a la vida que els altres esperaven de mí".
2/ "M'agradaria no haber treballat tan dur, i haber dedicat més temps als meus".
3/ "Tant de bo hagués tingut el coratge d'expressar els meus sentiments".
4/ "M'agradaria haber-me mantingut més en contacte amb els meus amics".
5/ "Desitjaria haber-me permès ser més feliç".

No és el desitg que molts hem tingut en algún moment en que ens hem permès "parar"?. I pensem fer alguna cosa al respecte?. Què es el que ens arrossega a l'inercia?. Potser sols es tracta de passar a l'acció.

Inspirado en ... Ólafur Arnalds - Ljósið

Una gota oscura avanza lentamente al ritmo que le marca la vida. Nada ilumina a su paso, solo sigue el ritmo que le marca la vida... A veces se atreve a dar un salto pero vuelve al bucle que lo enreda en el avance lineal y lento, que no es avance...Luego, se atreve a saltar más, en solitario... y parece que su salto reverbera el entorno que salpica espuma y alguna serpentina perdida de vida..Eso debe producir algún dolor, el atreverse..y ese dolor que lo desciende, hace que le permita tomar impulso en las profundidades, y solo eso puede hacer que resurja a la superficie, como gota atrevida, tal cual, desnuda. Y ahí, desde ese punto de renacimiento, su soledad se transforma en compañia de colores que acompañan su camino... Cuanto más salta y abandona su ritmo seguro, su trazo lineal, cuanto más se desnuda para sentir en su piel.. , más su vida traza caminos intrazables, indefinibles.. impredecibles...llenos de colores. Parece que se abandone a surfear en las olas de lo que el mar le traiga..la incertidumbre de la vida.
.......
I a mitad de camino,parece que esa vida le quite algo, siempre hay algo que se va, que parece que te quite la vida. Y el corazón parece dejar de latir, dejar de sentir...En la mitad de la vida...Y vuelta a empezar. Pero esa gota oscura vuelve a atreverse a saltar.. y el sabor que le dejó el poder, hace que vuelva al impulso y que surja de nuevo el sentir, el atrevimiento de lo irreverente que parece ser dejar atrás el camino marcado, y con ese sentir y esa desnudez, otra alma, otras almas, surgen para combinar la paleta de colores que pintan su vida. La gota oscura parece haber encontrado en el no camino, su camino...recordando siempre... su esencia..

-Ester Dominguez-

EL JOC I LA JOGUINA. Xerrada a la Baldufa

Sovint releguem el joc a un segon pla perquè va lligat a l'obtenció del plaer, i el plaer.. en la nostra societat... a voltes no hi té cabuda. Però es tracta de quelcom més. El joc en el nen és la seva manera d'aprendre, de fer-se gran. Avui en dia no hi ha temps, ni espais adequats. El ritme de vida ens ho dificulta.
El passat dijous 1 de desembre, vaig fer una xerrada a l'escola Baldufa, davant d'uns pares interessats en com poden ajudar als seus fills en el joc. Al fill el podem ajudar PERMETENT-LI, sols permetent-li i facilitant-li. I això és una tasca prou important. No es tracta tant de comprar joguines, que també pot ser més endavant. Es tracta de facilitar el poder experimentar amb objectes quotidians i diversos.
 El sistema educatiu actual, en les escoles de primària, no ajuda gaire. Hi ha molta pressa per lo cognitiu. A Alemanya, als anys -70, van centrar-se en lo cognitiu, i al cap de deu anys, van comparar els nens que venien d'aquests tipus d'escola, amb altres que havien continuat en escoles centrades en el joc. Aquests últims, van mostrar més bons resultats en lectura, matemàtiques.. i més equilibri social i emocional. Eren més creatius, amb una millor expressió oral i amb un nivell més alt d'intel.ligència. Les escoles van tornar a centrar-se en el joc.
En un moment com l'actual, de veritat ens preocupa més que els nostres fills es formin en lo cognitiu més que en la creativitat, les capacitats i aptituds?. No seria d'aquesta última manera com esdevindríen persones més preparades per afrontar qualsevol canvi i modificar situacions cap a lo positiu i el creixement de la humanitat?

QUAN SÓN BEBÈS tingueu present que la seva ment imagina... : "Això... què deu ser?" - És moment de la PANERA DELS TRESORS - un cistell amb objectes quotidians, de diferents textures( petxina, pedra, esponja..), temperatures (ferro, fusta..), sons (potet amb pedretes, cascavell..), olors (fruites senceres com poma, llimona..), colors (vermell, blau..)..Raspalls, brotxes maquillatge, trossos grans de suro..objectes de la natura...Es tracta d'estimular els seus 5 sentits. Penseu en tots cinc a l'hora de confeccionar-la.

QUAN TENEN AL VOLTANT DE DOS ANYS són nens que tenen altres necessitats, la seva ment, ara, imagina...: "Això... per què deu servir?" - Facilitem-li el JOC HEURÍSTIC - bossetes plenes d'objectes que permeten experimentar - Tubs tallats de mànegues, cons de fils, cadenetes tallades, claus velles, pom poms de llana, trossos de fusta, pilotes de Pin pong, bigudins..
I a aquesta edat, pensem en que sovint es troben que els hi estem dient que NO a tot.. es mouen i volen tocar-ho tot, anar per tot arreu i tenim por. Evitem abusar del NO i limitar-lo al que sigui necessari per seguretat i segons les nostres prioritats. Revisem les nostres prioritats també a l'hora de dir-els-hi NO.

www.jugarijugar.com

Permeteu-li un espai ampli de terra càlid o terra semi rígid per practicar la mobilitat quan és un bebè.
Poseu el cul a terra al seu costat!, és més divertit i relaxat del que sembla, observar a un bebè jugar.
Ordeneu les joguines en cistells petits. Permeteu jugar a la natura, sota el sol, despullats, sense mitjons.
No li poseu el sonall davant els ulls movent-lo rítmicament.. permeteu-li que ell sigui el que ho busqui quan està preparat per jugar-hi.

I ara que ve Nadal... si voleu comprar joguines, busqueu que hi ha opcions més recomanables que les joguines econòmiques i efímeres, les  sorolloses i electròniques.. procureu que us agradi a vosaltres, perquè l'haureu de veure per tot arreu...

.."SIMPLE PERÒ DIFÍCIL, DIFÍCIL DE TANT SIMPLE.. COM TOT EL QUE ÉS PROFUND" - Frédérick Leboyer-

Frédérick Leboyer

Així és com defineix F.Leboyer el massatge Xantala... Així és com jo ho presentava a la sessió setmanal de l'Espai Nadó de la Taitom dilluns passat, davant el grup de mares i pares amb els seus nadons despullats sobre les cuixes. Però no vull escriure aquí sobre la tècnica... Sols sobre l'essència de la que m'impregnaba en preparar la sessió i en fer-la...
Xantala, aquesta bella dona asseguda amb el seu bebè sobre les seves cuixes paral.lítiques, la que va ser acollida en trobar-la al carrer sola amb els seus dos fills a Calcuta, la que surt somrient al llibre, com a la seva vida...va ser la inspiració de Leboyer per difondre aquest massatge provinent del Sud de la Índia. Aquest massatge, que jo trobo que més que una tècnica és una poesia damunt la pell...
Oli de mostassa calentet... una mirada que demana permís al bebè per començar.. un silenci que dona melodia a l'escena.. una carícia que pressiona la fibra interna per donar compta al bebè que està contingut per una amorosa mare..
Que Bo va ser també que poguessin percebre la diferència de pressió quan era el pare qui els feia el massatge..

Els mamífers llepen a les seves cries en néixer.. és el primer massatge que reben, i els és necessari per a sobreviure.

Dins el ventre, el bebè ha estat pressionat càlidament i de continuu. Sense comptar amb els sons i els sorolls, el nen era bressolat constantment pel batec de sa mare, la passejada de sa mare, els moviments peristàltics de sa mare..Després, un dia..unes fortes contraccions com onades tempestuoses, el van aclaparar fins deixar-se anar per elles cap a fora. Aquest era un massatge colpidor, el de la porta a la "Vida allà", a fora..Després, en aquest "a fora".. el bebè deixa d'estar contingut.. està en mig de la immensitat més buida de l'aire, a mercè de la força de la gravetat. Mou els seus braços buscant el límit del Ventre, i si la mare no el conté sobre el seu pit, no troba rés... El vuit.
Hi ha països que el primer que fan en un naixement, és un massatge al bebè, un massatge de benvinguda... un bany de carícies que els indica on comença i on acaba el seu cos (ells no en tenen noció..).Que els indica que també estan segurs aquí fora, continguts. Per a mi, aquesta és una gran paraula..: Continguts. 
I després, cada vegada que s'adormin, serà com morir un moment, i en despertar.. pot ser que xisclin. Creieu que és per res?. No es troben a casa seva, al ventre càlid. S'acaben de despertar en el desert més inert, fred, però desert, si es que no és el pit de sa mare..
Com diu Frédérick, "En els infants, la pell és molt important. És el primer sentit. El que ho copsa tot. Per això als més petitons se'ls inflama de seguida.. S'ha de vigilar la pell, nodrir-la. Amb amor, no pas amb cremes.."

Per alguna cosa tenim introduït en el nostre "argot" les frases..:
                                  "Tenir tacte"....                   Fer-ho "Amb molt de tacte"...
Aprenem la tècnica sí.. la tècnica del massatge Xantala. Com les mans una darrera l'altre, com onades,  no deixen un minut la seva pell sense contacte amb la nostra... aprenem com acabarem amb el padmàsana.. amb el lotus..amb el bany relaxant. Sí!, aprenem!, aprenem la coreografia del massatge, com es fa quan aprenem el taichí, però aprenem-la per després "oblidar-la" per deixar-nos impregnar de l'essència, per acabar fent de la tècnica un art, per acabar descobrint l'equilibri de la polaritat que ens pot semblar existent entre força i fermesa del nostre tacte amb la relaxació del nadó, amb la suavitat que els transmetem... Aprenem la tècnica per deixar-nos anar en l'Estar allà, més que en el fer.. Estar amb el bebè, mirar-lo, demanar-li permís per començar, per tocar-lo.. per estar units amb ella en aquells moments que duri, per permetre-li que ens digui que no li ve de gust, que prefereix menjar en aquell moment.. per connectar amb ella, per estar en comunicació profunda.
I recordem, com diu Leboyer i molts d'altres..

"Si els privem de portar-los a coll, de gronxar-los, acariciar-los, agafar-los...tocar-los

el nen, encara que estigui fart de llet, es morirà de gana.."

-Ester-

JEAN SHINODA, les bruixes sabies i el cercle de dones

 Jo em sento integradora de cercles de dones. He participat en el cercle de dones que comentàvem el llibre "Mujeres que corren con lobos", amb la Mireia Marín (gràcies Mireia i  a la resta), i sóc integrant d'altres cercles de dones "informals". Sóc promotora i facilitadora de cercles, de grups de mares.... Gran símbol el cercle!

Aquí va la transcripció de l'entrevista que LA VANGUARDIA va fer a una gran dona, la Jean Shinoda, que parla d'aquesta sabiduria..

- Todo lo que ha aprendido lo ha explicado en sus más de treinta libros. En "El millonésimo círculo", nos propone que formemos círculos de mujeres. “Un círculo digno de confianza tiene un centro espiritual, un respeto hacia los límites y una poderosa capacidad de transformar a las mujeres que lo constituyen.” Pero llega más lejos cuando dice que los círculos de mujeres pueden acelerar el cambio de la humanidad. Está convencida de que la era patriarcal toca a su fin.

Jean Shinoda Bolen tiene 68 años. Es de familia japonesa y nació y vive en Los Ángeles. Doctora en Medicina, analista junguiana y profesora de Psiquiatría en la Universidad de California, está divorciada y tiene dos hijos. Cree que Iraq es Vietnam repetido una y otra vez, y que es una pena que tengamos que aprender a través de tanto sufrimiento. Dice que la espiritualidad une y las religiones dividen. -

"-¿Quejarse es perder el tiempo?
-¿Claro!
-Hay mucho que aprender…
-Por eso a mi me interesan las mujeres maduras, con humor y activas. A partir de los 40 años empieza lo mejor si eres capaz de darte cuenta de la cantidad de cualidades potenciales que hay dentro de ti. Entonces te entran ganas de convertirte en bruja.
-No se yo…
-Se lo diré de otra manera: una bruja es una persona con poder personal.
-Eso me gusta.
-Las brujas sabias dicen la verdad con compasión, y no comulgan con lo que o les gusta, pero no tienen la rabia de las mujeres más jóvenes. Algunos hombres excepcionales pueden llegar a ser brujas, los que tienen compasión, sabiduría, humor y no están supeditados al poder.
-¿Algo más?
-Sí. Las brujas sabias son capaces de mirar hacia atrás sin rencor ni dolor; son atrevidas, confían en los presentimientos, meditan a su manera, defienden con firmeza lo que más les importa, deciden su camino con el corazón, escuchan su cuerpo, improvisan, ni imploran, ríen, y tienen los pulgares verdes.
-¡…!
-Quiero decir que tienen mano con las plantas. Y también con los animales. Primero aprenden a amar lo que hacen, luego alientan a otros al crecimiento. Saben reconocer lo frágil y lo que tiene valor, y también lo que debe ser podado.
-¿Hay que esperar a la vejez para ello?
-Cuanta más edad, más camino aprendido. La observación compasiva de la vida de los demás te enseña mucho, y las mujeres sabias se pasan mucho tiempo observando. Algunas mujeres, muy pocas, son sabias a partir de los 30 o 35 años; esas a los 60 son increíbles.
-¿Qué nos quiere transmitir?
-Que las mujeres tienen la oportunidad de cambiar el mundo en las próximas décadas. Pero que si no lo hacen ya, probablemente ya no lo harán.
-¿Por qué dice eso?
-Tras el extremo feminismo de los 70, ahora el péndulo se halla en el centro por eso tenemos que aprovechar este momento. Las mujeres que se lo permiten pueden hoy llegar al equilibrio, a ser completas, fuertes y vulnerables al mismo tiempo.
-¿Un camino colectivo?
-Por supuesto. No tengo la menor duda de que un pequeño grupo comprometido puede cambiar el mundo. En realidad, así ha sido hasta ahora.
-¿Y cuál es el secreto para lograrlo?
-El millonésimo círculo. Yo aliento a las mujeres a formar círculos que tengan un componente espiritual. Simplemente escuchando los problemas, anhelos y miedos de otras mujeres y contando los tuyos, adquieres fuerza.
-Perdone, pero por qué en un círculo.
-Cuando uno está sentado en círculo y en silencio se da cuenta de que hay una conexión espiritual con poder transformador. Yo pertenezco a uno desde hace 18 años: encendemos una vela, guardamos silencio, contamos lo que nos preocupa, debatimos, y juntamos nuestras energías con un propósito.
-¿Convocan el poder interior?

Rupert Sheldrake

-Interior y exterior. La espiritualidad, la física cuántica y el budismo dicen lo mismo: Todo y todos estamos interconectados y por tanto lo que cada uno haga influye en el mundo. Los círculos de mujeres transforman el mundo a través de la activación del campo mórfico de la teoría de Rupert Sheldrake.
-¿El centésimo mono?
-Sí, este biólogo desarrolló la hipótesis de que cuando una masa crítica de monos llega a un determinado conocimiento, este se transmite de forma intuitiva e instantánea a todos los miembros de su especie.. Del mismo modo, un número crítico de círculos de mujeres puede activar las cualidades femeninas tan necesarias para que el mundo cambie.
-¿Porqué no círculos mixtos?

-Entre mujeres hay una conexión natural. Algunos estudios evidencian que cuando una mujer que sufre estrés habla con otra mujer, ambas liberan la hormona de la maternidad que provoca que el estrés descienda.

-Curioso..
-Si las mujeres estuvieran implicadas en los procesos de paz, todo sería más fácil, ¡pero si los que la negocian son machos alfa…!
-¿Qué ocurre cuando se encuentran un hombre y una mujer estresados?

-Cuando un hombre estresado se encuentra con otro, segregan testosterona, que provoca huída o enfrentamiento. Pero si ese mismo hombre se encuentra con una mujer que le comprende, una bruja sabia, su adrenalina baja y su autoestima sube. Y basta solamente con que se siente a su lado.

-Es bonito eso que dice.
-Estamos llenas de recursos poderosísimos a los que no prestamos atención, como por ejemplo el conocimiento intuitivo. Estos conocimientos se pueden desarrollar en los círculos.
-¿Que camino interior propone?
-Sea auténtica, sea consecuente con su persona interior y averigüe qué quiere hacer con su preciosa vida. Desde fuera intentarán contestar por usted a las preguntas esenciales, no lo permita. Desvele qué tipo de arquetipo domina en usted.
-¿A qué se refiere?
-Sus patrones internos, que yo resumo en siete arquetipos de diosa. Cada mujer tiene dos o tres dominantes, que van desde la autónoma Artemisa y la fría Atenea, hasta la nutritiva Deméter, la creativa Afrodita, o Hera, la diosa del matrimonio. (Nota de la redacción: Podéis hacer este trabajo con su libro Las diosas de cada mujer)..

-No será tan simple.
-No. Pero si podemos llevar una vida en la que el arquetipo dominante y nuestro rol en la vida coincidan, nos sentiremos satisfechas." -

Sabia frase...

Afegeix la llegenda

"Cada dia nuestros niños extienden sus sueños bajo nuestros pies.

Pisemos pues con cuidado".

                 - Sir Ken Robinson -

"Una Doula ESTÀ, perquè la mare pugui SER".

Aixó es el que sento. El treball d'una doula no és conegut, ni reconegut, i és necessàri que tota mare conegui que té l'opció de contar amb la presència d'una Doula, que l'acompanyarà en el procés facilitant-li el procés del Ser Mare.
Així ho pensem desde Mares Doules.
Michel Odent i la formació Mares Doules

enfOca't !!

Estic molt contenta de poder presentar-vos aquest treball que faig conjuntament amb la meva gran amiga i professional Ester Bach (dansaterapeuta).


Us animo a que vingueu ...

a disfrutar alhora que crèixer,
a ballar alhora que reflexionar,
a entrar a dins vostre i a sortir a la vida,
a estar en silenci i a emocionar-vos amb la música.

A descobrir i guardar,
a compartir si voleu,

a Ser.


Truqueu-me al 619 711 939 per confirmar o demanar informació.

.. Y UNO APRENDE...

Ahir vaig fer anys i aixó et fa pensar en el pas del temps.
No se quí ho ha escrit..., uns diuen que Borges, altres, que Shakespeare...Fernando Zeledon... o un que uneix frases i enganya sobre l'autor..., en tot cas, m'ho han regalat una dona sávia estimada de la ma d'una savia jove estimada... i m'arriba al cor...

"Después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia entre sostener una mano y encadenar un alma.
Y uno aprende que el amor no significa acostarse y una compañía no significa seguridad, 
y uno empieza a aprender..
Que los besos no son contratos y los regalos no son promesas,
y uno empieza a aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos,
y uno aprende a construir todos sus caminos en el hoy, porque el terreno de mañana es demasiado inseguro para planes...y los futuros tienen una forma de caerse en la mitad.
Y después de un tiempo, uno aprende que si es demasiado, hasta el calor del sol quema.
Así que uno planta su propio jardín y decora su propia alma, en lugar de esperar a que alguien le traiga flores.
Y uno aprende que realmente puede aguantar, que uno realmente es fuerte, que uno realmente vale...
Con el tiempo aprendes que estar con alguien porque te ofrece un buen futuro significa que tarde o temparano querrás volver a tu pasado.
Con el tiempo comprendes que sólo quien es capaz de amarte con tus defectos, sin pretender cambiarte, puede brindarte toda la felicidad que deseas.
Con el tiempo te das cuenta de que si estás al lado de esa persona sólo por acompañar tu soledad, irremediablemente acabarás deseando no volver a verla..."

Sí, amb el temps, aprèns o pots aprendre tantes coses.. que aquí no m'hi caben, però podem conformar-nos en aprendre bé, i no "de memòria", alguna d'elles.

Hi ha temps, en que, com l'àliga, no hi ha més que arrencar-se bec, ungles i plomes, per emprendre el vol de la renovació.

ELS LÍMITS EN EL NEN

"NO, NO!!... AIXÓ NO HO FACIS!!...NO!, NO.. AIXÍ NO!!.."

"Posar límits"?... "Imposar" límits?...Parlem millor de:
COMUNICAR ELS LÍMITS
Ahir a la sessió de grup de pares de l'escola Gallerets de Santpedor, vàrem tractar aquest tema. L'informació que s'obté fàcilment sobre els límits en l'infant, sovint és un maldecap pels pares i sovint porta a la confusió. Es transforma en una lluita de poder, i s'entra en una dinàmica d'autoritarisme.
Tenint en compte doncs, que corre molta informació sobre la necessitat de posar els límits per tal que el nen no esdevingui un "petit tirà" (llenguatge molt típic en la nostra societat competitiva), vaig creure necessari parlar del tema des d' una altra vessant.
Quan ahir començava a parlar d'"Informar" dels límits, com diría la "Mestra Casilda", una mare em posaba un gran exemple: Acompanyar-lo davant del precipici i explicar-li el perill, i jo afegiria: i comunicar-li que entenem també el seu desig i lo apassionant que sembla estar allà, però que no pot estar-hi i és pel seu bé. Això és el que busquem alhora de posar límits: El seu benestar, i en la mesura que aquest no quedi malmés, la complaença dels seus desitjos. Els desitjos innats en el nen són els que el fan moure per la vida. Són les seves necessitats, moltes de les nostres fa temps segurament que les hem soterrades i no en tenim consciència, i potser ha estat a base dels "NOs" rebuts en la nostra vida. Vol dir això que hem de dir a tot que SÍ?. Què penseu?.
Un NO darrera un altre, i darrera un altre... sense explicació i sense comunicació empàtica, al nen li farà veure que no tenim en compte els seus desitjos (necessitats per a ell), i per tant, no el tenim en compte a ell com a persona.
Sovint ens confòn alhora de posar els límits, la premisa de la subestimació de les capacitats del nen i el nostre sentiment de superioritat, fruit de la nostra societat patriarcal jerarquitzada.
Un NO darrera un altre, sense més, pot minvar-li el desenvolupament de la seva autonomia....Pensem també que la rebequería pot esdevenir d'això també, no tant pel fet del què se li nega, sinó pel significat afectiu que té la negació rutinària.
Per tant, límits sí, clar!, però és en els "Quins" i sobretot en el "Com" aplicar-los, on ens hem d'aturar. En el "com informar-los" és on hem de posar la nostra força, i en el "Des d'on" els volem aplicar: des de la distància emocional o des de el desig del complaure i benestar?. Què ens motiva a dir aquests "No"?, vigilem les nostres emocions que ens mouen a marcar aquests límits.

COM ES POT  FER?

Per tal que un vincle amorós i complaent amb el vostre bebé, no prengui la dinàmica basada en l'autoritarisme quan aquest comenci a crèixer i fer-se "independent", podeu començar a pensar a què direu que No, consensuar-ho amb la parella i sentar algunes bases de comportament i actitud en vosaltres. Busqueu informació i demaneu ajuda si us cal. Podeu escriure en un paper petites pautes a tenir en compte que sempre van molt bé, i sobretot, tingueu en compte el fons de tot: Per a què poseu el límit, l'objectiu regat pel vostre amor, i que la manera de comunicar aquests límits formarà l'auto-percepció d'aquesta personeta que va creixent.

DOULAS, ACOMPAÑANDO LA MATERNIDAD

"LLegas a casa con una paz y una felicidad inmensas, pero, de repente, te da por llorar. El bebé está sano, tiene cinco dedos en cada mano y en cada pie y además es el más guapo del mundo. Pero también hay peros. El parto ha sido una experiencia dura..."

Així comença l'entrevista que ens han fet a l'Associació de Mares Doules, a El País.com. Podeu llegir-la sensera clikant aquí.

GRUP DE CREIXEMENT

Em fa molta il.lusió presentar-vos el grup que la meva amiga Caroline Copestake i jo estem impulssant, i que comença aquest 19 de març amb un intensiu de 4 hores.

Proposem un grup d’encontre per a que poguem crèixer i aprendre dels nostres intercambis amb els altres membres del grup. Nosaltres, les terapeutes, facilitem les condiciones en el grup per a permetre aprofundir en les emocions i el desenvolupament personal, en la millora de la comunicació i en les relaciones, en base a la nostra formació i experiència personal.

L’estructura i el funcionament del grup està basat en el treball de Carl Rogers: afirma que dins dels grups tenen lloc cambis actitudinals i que tots tenim una tendència innata a l’actualització: en condicions favorables i amb ajuda, la nostra tendència es crèixer i superar les nostres dificultats.

Si us ve de gust l’experiència, poseu-vos en contacte amb nosaltres per a reservar el vostre espai.

Per a formar par, tant sols cal ser major d’edat, tant home com dona, i sobre tot, tenir ganes de formar part d’un grup d’encontre.

Sobre l'enfocament sistèmic i la Gestalt.. una imatge, una bonica música, i unes paraules..

"Lo que nos interesa ya no son los hechos o la estructura de las cosas, sino sus interacciones, no son ya los corpúsculos aislados de materia, sino la energia que los anima: la verdad ya no está en lo material de las cosas sino en el espacio-tiempo que las hace vivir, las separa y las une, no está en las palabras fijas del diccionario, sino en las ideas fugaces de los hombres, no está en nuestros órganos, sino en su funcionamiento, en nuestro ser-en-el-mundo que condiciona nuestra salud o nuestra enfermedad."
-LA GESTALT. Una terapia de Contacto"- Serge Ginger&Anne Ginger-