15 de des. 2011

EL QUE PODRÍEM HABER FET...EL QUE ENCARA ESTEM A TEMPS...


Una reflexió de fa uns moments, compartida amb un amic, a rel de la mort de dos persones molt properes aquesta setmana, em fa tornar a pensar en el que Bronnie Ware escriu en el seu llibre: "THE TOP FIVE REGRETS OF THE DYING". Esperem a estar al llindar de la mort per expressar uns laments, que haurien pogut ésser projectes en els que treballar per a convertir-se en realitat, o al menys, morir en el saber d'haber-ho intentat.
És molt senzill, el que els moribunds li deien en els moments previs a la seva mort, era:

1/ "Tant de bo hagués tingut el coratge de viure una vida fidel a mi mateix, no a la vida que els altres esperaven de mí".
2/ "M'agradaria no haber treballat tan dur, i haber dedicat més temps als meus".
3/ "Tant de bo hagués tingut el coratge d'expressar els meus sentiments".
4/ "M'agradaria haber-me mantingut més en contacte amb els meus amics".
5/ "Desitjaria haber-me permès ser més feliç"
.

No és el desitg que molts hem tingut en algún moment en que ens hem permès "parar"?. I pensem fer alguna cosa al respecte?. Què es el que ens arrossega a l'inercia?. Potser sols es tracta de passar a l'acció.

7 de des. 2011

Inspirado en ... Ólafur Arnalds - Ljósið



Una gota oscura avanza lentamente al ritmo que le marca la vida. Nada ilumina a su paso, solo sigue el ritmo que le marca la vida... A veces se atreve a dar un salto pero vuelve al bucle que lo enreda en el avance lineal y lento, que no es avance...Luego, se atreve a saltar más, en solitario... y parece que su salto reverbera el entorno que salpica espuma y alguna serpentina perdida de vida..Eso debe producir algún dolor, el atreverse..y ese dolor que lo desciende, hace que le permita tomar impulso en las profundidades, y solo eso puede hacer que resurja a la superficie, como gota atrevida, tal cual, desnuda. Y ahí, desde ese punto de renacimiento, su soledad se transforma en compañia de colores que acompañan su camino... Cuanto más salta y abandona su ritmo seguro, su trazo lineal, cuanto más se desnuda para sentir en su piel.. , más su vida traza caminos intrazables, indefinibles.. impredecibles...llenos de colores. Parece que se abandone a surfear en las olas de lo que el mar le traiga..la incertidumbre de la vida.
.......
I a mitad de camino,parece que esa vida le quite algo, siempre hay algo que se va, que parece que te quite la vida. Y el corazón parece dejar de latir, dejar de sentir...En la mitad de la vida...Y vuelta a empezar. Pero esa gota oscura vuelve a atreverse a saltar.. y el sabor que le dejó el poder, hace que vuelva al impulso y que surja de nuevo el sentir, el atrevimiento de lo irreverente que parece ser dejar atrás el camino marcado, y con ese sentir y esa desnudez, otra alma, otras almas, surgen para combinar la paleta de colores que pintan su vida. La gota oscura parece haber encontrado en el no camino, su camino...recordando siempre... su esencia..

-Ester Dominguez-

6 de des. 2011

EL JOC I LA JOGUINA. Xerrada a la Baldufa

Sovint releguem el joc a un segon pla perquè va lligat a l'obtenció del plaer, i el plaer.. en la nostra societat... a voltes no hi té cabuda. Però es tracta de quelcom més. El joc en el nen és la seva manera d'aprendre, de fer-se gran. Avui en dia no hi ha temps, ni espais adequats. El ritme de vida ens ho dificulta.
El passat dijous 1 de desembre, vaig fer una xerrada a l'escola Baldufa, davant d'uns pares interessats en com poden ajudar als seus fills en el joc. Al fill el podem ajudar PERMETENT-LI, sols permetent-li i facilitant-li. I això és una tasca prou important. No es tracta tant de comprar joguines, que també pot ser més endavant. Es tracta de facilitar el poder experimentar amb objectes quotidians i diversos.
 El sistema educatiu actual, en les escoles de primària, no ajuda gaire. Hi ha molta pressa per lo cognitiu. A Alemanya, als anys -70, van centrar-se en lo cognitiu, i al cap de deu anys, van comparar els nens que venien d'aquests tipus d'escola, amb altres que havien continuat en escoles centrades en el joc. Aquests últims, van mostrar més bons resultats en lectura, matemàtiques.. i més equilibri social i emocional. Eren més creatius, amb una millor expressió oral i amb un nivell més alt d'intel.ligència. Les escoles van tornar a centrar-se en el joc.
En un moment com l'actual, de veritat ens preocupa més que els nostres fills es formin en lo cognitiu més que en la creativitat, les capacitats i aptituds?. No seria d'aquesta última manera com esdevindríen persones més preparades per afrontar qualsevol canvi i modificar situacions cap a lo positiu i el creixement de la humanitat?

QUAN SÓN BEBÈS tingueu present que la seva ment imagina... : "Això... què deu ser?" - És moment de la PANERA DELS TRESORS - un cistell amb objectes quotidians, de diferents textures( petxina, pedra, esponja..), temperatures (ferro, fusta..), sons (potet amb pedretes, cascavell..), olors (fruites senceres com poma, llimona..), colors (vermell, blau..)..Raspalls, brotxes maquillatge, trossos grans de suro..objectes de la natura...Es tracta d'estimular els seus 5 sentits. Penseu en tots cinc a l'hora de confeccionar-la.

QUAN TENEN AL VOLTANT DE DOS ANYS són nens que tenen altres necessitats, la seva ment, ara, imagina...: "Això... per què deu servir?" - Facilitem-li el JOC HEURÍSTIC - bossetes plenes d'objectes que permeten experimentar - Tubs tallats de mànegues, cons de fils, cadenetes tallades, claus velles, pom poms de llana, trossos de fusta, pilotes de Pin pong, bigudins..
I a aquesta edat, pensem en que sovint es troben que els hi estem dient que NO a tot.. es mouen i volen tocar-ho tot, anar per tot arreu i tenim por. Evitem abusar del NO i limitar-lo al que sigui necessari per seguretat i segons les nostres prioritats. Revisem les nostres prioritats també a l'hora de dir-els-hi NO.

www.jugarijugar.com
Permeteu-li un espai ampli de terra càlid o terra semi rígid per practicar la mobilitat quan és un bebè.
Poseu el cul a terra al seu costat!, és més divertit i relaxat del que sembla, observar a un bebè jugar.
Ordeneu les joguines en cistells petits. Permeteu jugar a la natura, sota el sol, despullats, sense mitjons.
No li poseu el sonall davant els ulls movent-lo rítmicament.. permeteu-li que ell sigui el que ho busqui quan està preparat per jugar-hi.

I ara que ve Nadal... si voleu comprar joguines, busqueu que hi ha opcions més recomanables que les joguines econòmiques i efímeres, les  sorolloses i electròniques.. procureu que us agradi a vosaltres, perquè l'haureu de veure per tot arreu...