Una reflexió de fa uns moments, compartida amb un amic, a rel de la mort de dos persones molt properes aquesta setmana, em fa tornar a pensar en el que Bronnie Ware escriu en el seu llibre: "THE TOP FIVE REGRETS OF THE DYING". Esperem a estar al llindar de la mort per expressar uns laments, que haurien pogut ésser projectes en els que treballar per a convertir-se en realitat, o al menys, morir en el saber d'haber-ho intentat.
És molt senzill, el que els moribunds li deien en els moments previs a la seva mort, era:
1/ "Tant de bo hagués tingut el coratge de viure una vida fidel a mi mateix, no a la vida que els altres esperaven de mí".
2/ "M'agradaria no haber treballat tan dur, i haber dedicat més temps als meus".
3/ "Tant de bo hagués tingut el coratge d'expressar els meus sentiments".
4/ "M'agradaria haber-me mantingut més en contacte amb els meus amics".
5/ "Desitjaria haber-me permès ser més feliç".
No és el desitg que molts hem tingut en algún moment en que ens hem permès "parar"?. I pensem fer alguna cosa al respecte?. Què es el que ens arrossega a l'inercia?. Potser sols es tracta de passar a l'acció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada