FIRA CUIDA'T - Teràpies Naturals

Aquest cap de setmana vinent, 17 i 18 de març, podreu trobar-me a la FIRA CUIDA'T de Manresa, la Fira anual de Teràpies Naturals de la Catalunya Central. L'alternativa a les fires similars de Madrid i Barcelona.
Serà al Palau Firal (c/Castelladral, 5-7- Pol.Ind. Els Dolors - Manresa), amb més de 3.500 m2 d'exposició, amb demostracions i venda, xerrades, activitats com ioga, massatge, Tai-chi, tallers de cuina..
L'entrada és gratuïta, i l'horari de dissbte i diumenge és de 10,30 a 20,30. Hi ha servei de bar i restaurant. Podeu consultar a la seva web , on trobareu informació sobre els expositors i les xerrades inaugural i de cloenda.
Allà us informaré sobre els meus serveis de TERÀPIA INDIVIDUAL i altres:

GRUPS DE CREIXEMENT, que encetaré a Manresa i Santpedor. Grups per compartir les emocions, preocupacions i obstacles, per tal que cada membre faci de reflexe enriquidor i on juntament amb unes dinàmiques per experienciar, permeten el creixement de la persona, l'adonar-se conte, el permetre's i sentir-se lliure per Ser, per descubrir les pròpies possibilitats en l'Aquí i l'Ara. Amb base rogeriana i gestàltica.Per millorar a nivell personal i en les relacions amb els altres.

GRUPS DE TREBALL CONSCIENT PER A PARES I MARES. Grups, per aprofitar el moment d'apertura de consciència que el ser pares facilita. Un moment de crisi vital que permet un creixement personal que farà que mitjançant el tractament dels temes que preocupen en la criança, pogueu aprofundir en les pròpies dificultats personals per gestionar emocions i vivències que influiràn en el creixement del vostre fill.

SERVEI DE DOULA: Us informaré de quina manera us puc ajudar en la planificació del vostre part, en la preparació emocional per a l'arribada del nou fill, en la re-organització en l'arribada a casa i en la gestió emocional d'aquest important moment, moment de dubtes, difictultats, desorientació..

 

619 711 939

QUÈ ES LA GESTALT?

Així de senzill... Atenem en el present, la figura que emergeix del fons, que es aquella necessitat que crida per ser satisfeta, aquella que de vegades.. no ha gosat treure el cap a la superfície..
Así de sencillo... Atendemos en el presente, la figura que emerge del fondo, que es aquella que clama para ser satisfecha, aquella que a veces... no se ha atrevido a salir a la superfície.

ENTREVISTA A OLESA RÀDIO

 Ahir dilluns 23, vàrem fer a la llar d'infants TAITOM d'Olesa, la sessió setmanal d'ESPAI NADÓ.
Ens va venir a visitar RÀDIO OLESA. Si voleu escoltar l'entrevista que em van fer, podeu clikar AQUÍ

XERRADA SOBRE LACTÀNCIA

XERRADA:
ANQUILOGLÒSSIA, FRENOTOMÍES I EL SEU IMPACTE EN LA LACTÀNCIA
Dijous 26 de gener a les 20h.
Al Centre Cultural El Casino - Passeig Pere III, 29 - Manresa

Desde el grup de lactància Nodrir, us presentem una xerrada que farem les meves companyes Assessores en lactància: Carme Garcia, Neus Pineda i jo mateixa, aquest proper dijous 26 de gener sobre les dificultats en la lactància, centrant l'atenció en un dels problemes que últimament ens trobem amb molta frequència dins el grup:
ANQUILOGLÒSSIA o frenet curt de la llengua, que impideix fer la succió correctament, amb el resultat de dificultat en la succió, dolor, baix pes,etc... i posteriorment, derivant en possibles dificultats en la pronuncia i formació de les dents.


El nostre objectiu és que altres professionals que estàn al voltant de la mare, i les pròpies mares, puguin reconèixer aquest problema per donar-li una ràpida solució si cal.
Us esperem amb moltes ganes per tal que també ens pogueu consultar els dubtes que tingueu sobre aquest i altres temes de lactància.

Com sempre, també ens podeu trobar cada dijous de calendari escolar a les nostres trobades de 16 a 17,30. Podeu consultar aquí. per posar-vos en contacte amb nosaltres.

EL QUE PODRÍEM HABER FET...EL QUE ENCARA ESTEM A TEMPS...

Una reflexió de fa uns moments, compartida amb un amic, a rel de la mort de dos persones molt properes aquesta setmana, em fa tornar a pensar en el que Bronnie Ware escriu en el seu llibre: "THE TOP FIVE REGRETS OF THE DYING". Esperem a estar al llindar de la mort per expressar uns laments, que haurien pogut ésser projectes en els que treballar per a convertir-se en realitat, o al menys, morir en el saber d'haber-ho intentat.
És molt senzill, el que els moribunds li deien en els moments previs a la seva mort, era:

1/ "Tant de bo hagués tingut el coratge de viure una vida fidel a mi mateix, no a la vida que els altres esperaven de mí".
2/ "M'agradaria no haber treballat tan dur, i haber dedicat més temps als meus".
3/ "Tant de bo hagués tingut el coratge d'expressar els meus sentiments".
4/ "M'agradaria haber-me mantingut més en contacte amb els meus amics".
5/ "Desitjaria haber-me permès ser més feliç".

No és el desitg que molts hem tingut en algún moment en que ens hem permès "parar"?. I pensem fer alguna cosa al respecte?. Què es el que ens arrossega a l'inercia?. Potser sols es tracta de passar a l'acció.

Inspirado en ... Ólafur Arnalds - Ljósið

Una gota oscura avanza lentamente al ritmo que le marca la vida. Nada ilumina a su paso, solo sigue el ritmo que le marca la vida... A veces se atreve a dar un salto pero vuelve al bucle que lo enreda en el avance lineal y lento, que no es avance...Luego, se atreve a saltar más, en solitario... y parece que su salto reverbera el entorno que salpica espuma y alguna serpentina perdida de vida..Eso debe producir algún dolor, el atreverse..y ese dolor que lo desciende, hace que le permita tomar impulso en las profundidades, y solo eso puede hacer que resurja a la superficie, como gota atrevida, tal cual, desnuda. Y ahí, desde ese punto de renacimiento, su soledad se transforma en compañia de colores que acompañan su camino... Cuanto más salta y abandona su ritmo seguro, su trazo lineal, cuanto más se desnuda para sentir en su piel.. , más su vida traza caminos intrazables, indefinibles.. impredecibles...llenos de colores. Parece que se abandone a surfear en las olas de lo que el mar le traiga..la incertidumbre de la vida.
.......
I a mitad de camino,parece que esa vida le quite algo, siempre hay algo que se va, que parece que te quite la vida. Y el corazón parece dejar de latir, dejar de sentir...En la mitad de la vida...Y vuelta a empezar. Pero esa gota oscura vuelve a atreverse a saltar.. y el sabor que le dejó el poder, hace que vuelva al impulso y que surja de nuevo el sentir, el atrevimiento de lo irreverente que parece ser dejar atrás el camino marcado, y con ese sentir y esa desnudez, otra alma, otras almas, surgen para combinar la paleta de colores que pintan su vida. La gota oscura parece haber encontrado en el no camino, su camino...recordando siempre... su esencia..

-Ester Dominguez-

EL JOC I LA JOGUINA. Xerrada a la Baldufa

Sovint releguem el joc a un segon pla perquè va lligat a l'obtenció del plaer, i el plaer.. en la nostra societat... a voltes no hi té cabuda. Però es tracta de quelcom més. El joc en el nen és la seva manera d'aprendre, de fer-se gran. Avui en dia no hi ha temps, ni espais adequats. El ritme de vida ens ho dificulta.
El passat dijous 1 de desembre, vaig fer una xerrada a l'escola Baldufa, davant d'uns pares interessats en com poden ajudar als seus fills en el joc. Al fill el podem ajudar PERMETENT-LI, sols permetent-li i facilitant-li. I això és una tasca prou important. No es tracta tant de comprar joguines, que també pot ser més endavant. Es tracta de facilitar el poder experimentar amb objectes quotidians i diversos.
 El sistema educatiu actual, en les escoles de primària, no ajuda gaire. Hi ha molta pressa per lo cognitiu. A Alemanya, als anys -70, van centrar-se en lo cognitiu, i al cap de deu anys, van comparar els nens que venien d'aquests tipus d'escola, amb altres que havien continuat en escoles centrades en el joc. Aquests últims, van mostrar més bons resultats en lectura, matemàtiques.. i més equilibri social i emocional. Eren més creatius, amb una millor expressió oral i amb un nivell més alt d'intel.ligència. Les escoles van tornar a centrar-se en el joc.
En un moment com l'actual, de veritat ens preocupa més que els nostres fills es formin en lo cognitiu més que en la creativitat, les capacitats i aptituds?. No seria d'aquesta última manera com esdevindríen persones més preparades per afrontar qualsevol canvi i modificar situacions cap a lo positiu i el creixement de la humanitat?

QUAN SÓN BEBÈS tingueu present que la seva ment imagina... : "Això... què deu ser?" - És moment de la PANERA DELS TRESORS - un cistell amb objectes quotidians, de diferents textures( petxina, pedra, esponja..), temperatures (ferro, fusta..), sons (potet amb pedretes, cascavell..), olors (fruites senceres com poma, llimona..), colors (vermell, blau..)..Raspalls, brotxes maquillatge, trossos grans de suro..objectes de la natura...Es tracta d'estimular els seus 5 sentits. Penseu en tots cinc a l'hora de confeccionar-la.

QUAN TENEN AL VOLTANT DE DOS ANYS són nens que tenen altres necessitats, la seva ment, ara, imagina...: "Això... per què deu servir?" - Facilitem-li el JOC HEURÍSTIC - bossetes plenes d'objectes que permeten experimentar - Tubs tallats de mànegues, cons de fils, cadenetes tallades, claus velles, pom poms de llana, trossos de fusta, pilotes de Pin pong, bigudins..
I a aquesta edat, pensem en que sovint es troben que els hi estem dient que NO a tot.. es mouen i volen tocar-ho tot, anar per tot arreu i tenim por. Evitem abusar del NO i limitar-lo al que sigui necessari per seguretat i segons les nostres prioritats. Revisem les nostres prioritats també a l'hora de dir-els-hi NO.

www.jugarijugar.com

Permeteu-li un espai ampli de terra càlid o terra semi rígid per practicar la mobilitat quan és un bebè.
Poseu el cul a terra al seu costat!, és més divertit i relaxat del que sembla, observar a un bebè jugar.
Ordeneu les joguines en cistells petits. Permeteu jugar a la natura, sota el sol, despullats, sense mitjons.
No li poseu el sonall davant els ulls movent-lo rítmicament.. permeteu-li que ell sigui el que ho busqui quan està preparat per jugar-hi.

I ara que ve Nadal... si voleu comprar joguines, busqueu que hi ha opcions més recomanables que les joguines econòmiques i efímeres, les  sorolloses i electròniques.. procureu que us agradi a vosaltres, perquè l'haureu de veure per tot arreu...

.."SIMPLE PERÒ DIFÍCIL, DIFÍCIL DE TANT SIMPLE.. COM TOT EL QUE ÉS PROFUND" - Frédérick Leboyer-

Frédérick Leboyer

Així és com defineix F.Leboyer el massatge Xantala... Així és com jo ho presentava a la sessió setmanal de l'Espai Nadó de la Taitom dilluns passat, davant el grup de mares i pares amb els seus nadons despullats sobre les cuixes. Però no vull escriure aquí sobre la tècnica... Sols sobre l'essència de la que m'impregnaba en preparar la sessió i en fer-la...
Xantala, aquesta bella dona asseguda amb el seu bebè sobre les seves cuixes paral.lítiques, la que va ser acollida en trobar-la al carrer sola amb els seus dos fills a Calcuta, la que surt somrient al llibre, com a la seva vida...va ser la inspiració de Leboyer per difondre aquest massatge provinent del Sud de la Índia. Aquest massatge, que jo trobo que més que una tècnica és una poesia damunt la pell...
Oli de mostassa calentet... una mirada que demana permís al bebè per començar.. un silenci que dona melodia a l'escena.. una carícia que pressiona la fibra interna per donar compta al bebè que està contingut per una amorosa mare..
Que Bo va ser també que poguessin percebre la diferència de pressió quan era el pare qui els feia el massatge..

Els mamífers llepen a les seves cries en néixer.. és el primer massatge que reben, i els és necessari per a sobreviure.

Dins el ventre, el bebè ha estat pressionat càlidament i de continuu. Sense comptar amb els sons i els sorolls, el nen era bressolat constantment pel batec de sa mare, la passejada de sa mare, els moviments peristàltics de sa mare..Després, un dia..unes fortes contraccions com onades tempestuoses, el van aclaparar fins deixar-se anar per elles cap a fora. Aquest era un massatge colpidor, el de la porta a la "Vida allà", a fora..Després, en aquest "a fora".. el bebè deixa d'estar contingut.. està en mig de la immensitat més buida de l'aire, a mercè de la força de la gravetat. Mou els seus braços buscant el límit del Ventre, i si la mare no el conté sobre el seu pit, no troba rés... El vuit.
Hi ha països que el primer que fan en un naixement, és un massatge al bebè, un massatge de benvinguda... un bany de carícies que els indica on comença i on acaba el seu cos (ells no en tenen noció..).Que els indica que també estan segurs aquí fora, continguts. Per a mi, aquesta és una gran paraula..: Continguts. 
I després, cada vegada que s'adormin, serà com morir un moment, i en despertar.. pot ser que xisclin. Creieu que és per res?. No es troben a casa seva, al ventre càlid. S'acaben de despertar en el desert més inert, fred, però desert, si es que no és el pit de sa mare..
Com diu Frédérick, "En els infants, la pell és molt important. És el primer sentit. El que ho copsa tot. Per això als més petitons se'ls inflama de seguida.. S'ha de vigilar la pell, nodrir-la. Amb amor, no pas amb cremes.."

Per alguna cosa tenim introduït en el nostre "argot" les frases..:
                                  "Tenir tacte"....                   Fer-ho "Amb molt de tacte"...
Aprenem la tècnica sí.. la tècnica del massatge Xantala. Com les mans una darrera l'altre, com onades,  no deixen un minut la seva pell sense contacte amb la nostra... aprenem com acabarem amb el padmàsana.. amb el lotus..amb el bany relaxant. Sí!, aprenem!, aprenem la coreografia del massatge, com es fa quan aprenem el taichí, però aprenem-la per després "oblidar-la" per deixar-nos impregnar de l'essència, per acabar fent de la tècnica un art, per acabar descobrint l'equilibri de la polaritat que ens pot semblar existent entre força i fermesa del nostre tacte amb la relaxació del nadó, amb la suavitat que els transmetem... Aprenem la tècnica per deixar-nos anar en l'Estar allà, més que en el fer.. Estar amb el bebè, mirar-lo, demanar-li permís per començar, per tocar-lo.. per estar units amb ella en aquells moments que duri, per permetre-li que ens digui que no li ve de gust, que prefereix menjar en aquell moment.. per connectar amb ella, per estar en comunicació profunda.
I recordem, com diu Leboyer i molts d'altres..

"Si els privem de portar-los a coll, de gronxar-los, acariciar-los, agafar-los...tocar-los

el nen, encara que estigui fart de llet, es morirà de gana.."

-Ester-

JEAN SHINODA, les bruixes sabies i el cercle de dones

 Jo em sento integradora de cercles de dones. He participat en el cercle de dones que comentàvem el llibre "Mujeres que corren con lobos", amb la Mireia Marín (gràcies Mireia i  a la resta), i sóc integrant d'altres cercles de dones "informals". Sóc promotora i facilitadora de cercles, de grups de mares.... Gran símbol el cercle!

Aquí va la transcripció de l'entrevista que LA VANGUARDIA va fer a una gran dona, la Jean Shinoda, que parla d'aquesta sabiduria..

- Todo lo que ha aprendido lo ha explicado en sus más de treinta libros. En "El millonésimo círculo", nos propone que formemos círculos de mujeres. “Un círculo digno de confianza tiene un centro espiritual, un respeto hacia los límites y una poderosa capacidad de transformar a las mujeres que lo constituyen.” Pero llega más lejos cuando dice que los círculos de mujeres pueden acelerar el cambio de la humanidad. Está convencida de que la era patriarcal toca a su fin.

Jean Shinoda Bolen tiene 68 años. Es de familia japonesa y nació y vive en Los Ángeles. Doctora en Medicina, analista junguiana y profesora de Psiquiatría en la Universidad de California, está divorciada y tiene dos hijos. Cree que Iraq es Vietnam repetido una y otra vez, y que es una pena que tengamos que aprender a través de tanto sufrimiento. Dice que la espiritualidad une y las religiones dividen. -

"-¿Quejarse es perder el tiempo?
-¿Claro!
-Hay mucho que aprender…
-Por eso a mi me interesan las mujeres maduras, con humor y activas. A partir de los 40 años empieza lo mejor si eres capaz de darte cuenta de la cantidad de cualidades potenciales que hay dentro de ti. Entonces te entran ganas de convertirte en bruja.
-No se yo…
-Se lo diré de otra manera: una bruja es una persona con poder personal.
-Eso me gusta.
-Las brujas sabias dicen la verdad con compasión, y no comulgan con lo que o les gusta, pero no tienen la rabia de las mujeres más jóvenes. Algunos hombres excepcionales pueden llegar a ser brujas, los que tienen compasión, sabiduría, humor y no están supeditados al poder.
-¿Algo más?
-Sí. Las brujas sabias son capaces de mirar hacia atrás sin rencor ni dolor; son atrevidas, confían en los presentimientos, meditan a su manera, defienden con firmeza lo que más les importa, deciden su camino con el corazón, escuchan su cuerpo, improvisan, ni imploran, ríen, y tienen los pulgares verdes.
-¡…!
-Quiero decir que tienen mano con las plantas. Y también con los animales. Primero aprenden a amar lo que hacen, luego alientan a otros al crecimiento. Saben reconocer lo frágil y lo que tiene valor, y también lo que debe ser podado.
-¿Hay que esperar a la vejez para ello?
-Cuanta más edad, más camino aprendido. La observación compasiva de la vida de los demás te enseña mucho, y las mujeres sabias se pasan mucho tiempo observando. Algunas mujeres, muy pocas, son sabias a partir de los 30 o 35 años; esas a los 60 son increíbles.
-¿Qué nos quiere transmitir?
-Que las mujeres tienen la oportunidad de cambiar el mundo en las próximas décadas. Pero que si no lo hacen ya, probablemente ya no lo harán.
-¿Por qué dice eso?
-Tras el extremo feminismo de los 70, ahora el péndulo se halla en el centro por eso tenemos que aprovechar este momento. Las mujeres que se lo permiten pueden hoy llegar al equilibrio, a ser completas, fuertes y vulnerables al mismo tiempo.
-¿Un camino colectivo?
-Por supuesto. No tengo la menor duda de que un pequeño grupo comprometido puede cambiar el mundo. En realidad, así ha sido hasta ahora.
-¿Y cuál es el secreto para lograrlo?
-El millonésimo círculo. Yo aliento a las mujeres a formar círculos que tengan un componente espiritual. Simplemente escuchando los problemas, anhelos y miedos de otras mujeres y contando los tuyos, adquieres fuerza.
-Perdone, pero por qué en un círculo.
-Cuando uno está sentado en círculo y en silencio se da cuenta de que hay una conexión espiritual con poder transformador. Yo pertenezco a uno desde hace 18 años: encendemos una vela, guardamos silencio, contamos lo que nos preocupa, debatimos, y juntamos nuestras energías con un propósito.
-¿Convocan el poder interior?

Rupert Sheldrake

-Interior y exterior. La espiritualidad, la física cuántica y el budismo dicen lo mismo: Todo y todos estamos interconectados y por tanto lo que cada uno haga influye en el mundo. Los círculos de mujeres transforman el mundo a través de la activación del campo mórfico de la teoría de Rupert Sheldrake.
-¿El centésimo mono?
-Sí, este biólogo desarrolló la hipótesis de que cuando una masa crítica de monos llega a un determinado conocimiento, este se transmite de forma intuitiva e instantánea a todos los miembros de su especie.. Del mismo modo, un número crítico de círculos de mujeres puede activar las cualidades femeninas tan necesarias para que el mundo cambie.
-¿Porqué no círculos mixtos?

-Entre mujeres hay una conexión natural. Algunos estudios evidencian que cuando una mujer que sufre estrés habla con otra mujer, ambas liberan la hormona de la maternidad que provoca que el estrés descienda.

-Curioso..
-Si las mujeres estuvieran implicadas en los procesos de paz, todo sería más fácil, ¡pero si los que la negocian son machos alfa…!
-¿Qué ocurre cuando se encuentran un hombre y una mujer estresados?

-Cuando un hombre estresado se encuentra con otro, segregan testosterona, que provoca huída o enfrentamiento. Pero si ese mismo hombre se encuentra con una mujer que le comprende, una bruja sabia, su adrenalina baja y su autoestima sube. Y basta solamente con que se siente a su lado.

-Es bonito eso que dice.
-Estamos llenas de recursos poderosísimos a los que no prestamos atención, como por ejemplo el conocimiento intuitivo. Estos conocimientos se pueden desarrollar en los círculos.
-¿Que camino interior propone?
-Sea auténtica, sea consecuente con su persona interior y averigüe qué quiere hacer con su preciosa vida. Desde fuera intentarán contestar por usted a las preguntas esenciales, no lo permita. Desvele qué tipo de arquetipo domina en usted.
-¿A qué se refiere?
-Sus patrones internos, que yo resumo en siete arquetipos de diosa. Cada mujer tiene dos o tres dominantes, que van desde la autónoma Artemisa y la fría Atenea, hasta la nutritiva Deméter, la creativa Afrodita, o Hera, la diosa del matrimonio. (Nota de la redacción: Podéis hacer este trabajo con su libro Las diosas de cada mujer)..

-No será tan simple.
-No. Pero si podemos llevar una vida en la que el arquetipo dominante y nuestro rol en la vida coincidan, nos sentiremos satisfechas." -